WMA,OG,MP3,CDA,WAV
FORMATS
FORMAT WMA
WMA (Windows Media Audio) és l'alternativa de Microsoft al format MP3. El format de compressió és diferent a l'MP3, el nombre de kilobits per segon estigui en una escala de qualitat diferent. Un exemple és que una cançó WMA codificada a 96 Kbps té gairebé la mateixa qualitat que una de MP3 a 160 Kbps. Això vol dir que el format WMA és de menor grandària que el format MP3.
Tot el que sona a Microsoft va a poc a poc fent-pas a nivell popular, però té una pega, que si la cançó està registrada amb drets d'autor, no es poden copiar.
Per a la Indústria Musical aquest format el WMA és ideal per als seus interessos econòmics d'ells i de Microsoft, però per als nostres no.
WMA (Windows Media Audio) és l'alternativa de Microsoft al format MP3. El format de compressió és diferent a l'MP3, el nombre de kilobits per segon estigui en una escala de qualitat diferent. Un exemple és que una cançó WMA codificada a 96 Kbps té gairebé la mateixa qualitat que una de MP3 a 160 Kbps. Això vol dir que el format WMA és de menor grandària que el format MP3.
Tot el que sona a Microsoft va a poc a poc fent-pas a nivell popular, però té una pega, que si la cançó està registrada amb drets d'autor, no es poden copiar.
Per a la Indústria Musical aquest format el WMA és ideal per als seus interessos econòmics d'ells i de Microsoft, però per als nostres no.
FORMAT OGG
Aquest format és la resposta de la comunitat de programari lliure als formats WMA i MP3.
Una de les seves característiques és que segons el contingut de la cançó, unes parts es comprimeixen més que d'altres, aprofitant d'aquesta manera al màxim l'espai utilitzat, aquesta tecnologia és capaç de treballar amb compressió en diversos canals.
Per ara aquest format encara està molt verd cara a l'usuari final, només està a nivell de desenvolupadors de projectes multimèdia.
Aquest format és la resposta de la comunitat de programari lliure als formats WMA i MP3.
Una de les seves característiques és que segons el contingut de la cançó, unes parts es comprimeixen més que d'altres, aprofitant d'aquesta manera al màxim l'espai utilitzat, aquesta tecnologia és capaç de treballar amb compressió en diversos canals.
Per ara aquest format encara està molt verd cara a l'usuari final, només està a nivell de desenvolupadors de projectes multimèdia.
FORMAT mP3PRO
És un format dedicat de la companyia Thomson Multimèdia, això significa pagar un cànon a aquesta companyia. Els fabricants de reproductors no estan per la feina i per aquest motiu gairebé cap tingui aquest format en els seus aparells.
Part del format MP3, però té una major capacitat de compressió, el converteix en l'algoritme més poderós que hi ha actualment en ràtio qualitat / mida.
Aconsegueix comprimir 2 minuts de àudio en 1 Megabyte amb una qualitat similar a la d'un disc compacte, això és possible al fet que separa les freqüències altes i baixes. Les baixes les codifica la mateixa manera que l'MP3 i amb les altes empra els seus algoritmes
És un format dedicat de la companyia Thomson Multimèdia, això significa pagar un cànon a aquesta companyia. Els fabricants de reproductors no estan per la feina i per aquest motiu gairebé cap tingui aquest format en els seus aparells.
Part del format MP3, però té una major capacitat de compressió, el converteix en l'algoritme més poderós que hi ha actualment en ràtio qualitat / mida.
Aconsegueix comprimir 2 minuts de àudio en 1 Megabyte amb una qualitat similar a la d'un disc compacte, això és possible al fet que separa les freqüències altes i baixes. Les baixes les codifica la mateixa manera que l'MP3 i amb les altes empra els seus algoritmes
Què és CDA?
Pistes d'àudio CD (.cda) són fitxers d'àudio que poden estar guardats en portadors de CD. Fitxers .cda són representacions de pistes d'àudio i no contenen la informació de modulació de codi de pols (PCM). Fitxers CDA poden executar només des de CD-ROM.
Aquest format es fa servir per codificar música en tots discs compactes comercials. Si compres un CD en una botiga, la música d'aquest CD està guardada en format CDA.
Per a un CD d'àudio es requereix com a regla freqüència de mostreig de 44.1 kHz i grandària de la mostra de 16 bits (2 bytes per mostreig). Així que necessites guardar 2 x 44,100 = 88,200 bytes de dades cada segon per gravar en mico. Per gravar en estereo es requereix dues vegades més espai. S'extrapola fins a 10 Mb de dades per a cada minut d'execució en estereo! Exactament per aquesta raó els esquemes de compressió com MP3 són tan importants.
Desgraciadament l'ordinador no pot guardar fitxers en format CDA, per això has de convertir fitxers CDA a un altre format per tenir-los al disc dur.
Pistes d'àudio CD (.cda) són fitxers d'àudio que poden estar guardats en portadors de CD. Fitxers .cda són representacions de pistes d'àudio i no contenen la informació de modulació de codi de pols (PCM). Fitxers CDA poden executar només des de CD-ROM.
Aquest format es fa servir per codificar música en tots discs compactes comercials. Si compres un CD en una botiga, la música d'aquest CD està guardada en format CDA.
Per a un CD d'àudio es requereix com a regla freqüència de mostreig de 44.1 kHz i grandària de la mostra de 16 bits (2 bytes per mostreig). Així que necessites guardar 2 x 44,100 = 88,200 bytes de dades cada segon per gravar en mico. Per gravar en estereo es requereix dues vegades més espai. S'extrapola fins a 10 Mb de dades per a cada minut d'execució en estereo! Exactament per aquesta raó els esquemes de compressió com MP3 són tan importants.
Desgraciadament l'ordinador no pot guardar fitxers en format CDA, per això has de convertir fitxers CDA a un altre format per tenir-los al disc dur.
QUE ES WAV?
WAV (o WAVE, Waveform audio format), és un format d'àudio digital normalment sense compressió de dades, Desenvolupat i Propietat de Microsoft i d'IBM, que és fa servir per a emmagatzemar àudio en el PC, ADMET Arxius mico i estèreo a Diverses Resolucions i velocitats de Mostreig, su extensió és .wav.
És una variant del format RIFF, mètode per a emmagatzemat en "PAQUETS", i relativament similar a l'IFF i al format AIFF usat per Macintosh. El format te a compte Quant d'algunes peculiaritats de la CPU Intel, i és fa servir sevamajoria a Windows.
Malgrat que el format WAV olla suportar quasi QUALSEVOL còdec d'àudio, és fa servir fonamentalment amb el format PCM (no comprimit) i al no tindre perdua de calidad olla ser usat per professionals. Per Tenir calidad CD d'àudio és necessita que el so és gravitació a 44.100 Hz i 16 bits. Per cada minut de Gravació de so és consumeixen uns 10 megabytes d'espai en disc. Una de les Seves Grans limitacions és que nomès és podin gravar Arxius de 4 gigabytes com a Màxim, la qual cosa equival aproximadament a 6,6 hores en calidad de CD d'àudio.
A Internet no és popular, fonamentalment perque Els arxius sense compressió són Molt Grans. Són més freqüents a els formats comprimits amb perdua, com l'MP3 o l'Ogg Vorbis. En ser aquests més petits, la transferència a través d'Internet és Molt més ràpida. També existeixen còdecs de compressió sense perdua més eficaços com Apple Lossless o FLAC.
És una variant del format RIFF, mètode per a emmagatzemat en "PAQUETS", i relativament similar a l'IFF i al format AIFF usat per Macintosh. El format te a compte Quant d'algunes peculiaritats de la CPU Intel, i és fa servir sevamajoria a Windows.
Malgrat que el format WAV olla suportar quasi QUALSEVOL còdec d'àudio, és fa servir fonamentalment amb el format PCM (no comprimit) i al no tindre perdua de calidad olla ser usat per professionals. Per Tenir calidad CD d'àudio és necessita que el so és gravitació a 44.100 Hz i 16 bits. Per cada minut de Gravació de so és consumeixen uns 10 megabytes d'espai en disc. Una de les Seves Grans limitacions és que nomès és podin gravar Arxius de 4 gigabytes com a Màxim, la qual cosa equival aproximadament a 6,6 hores en calidad de CD d'àudio.
A Internet no és popular, fonamentalment perque Els arxius sense compressió són Molt Grans. Són més freqüents a els formats comprimits amb perdua, com l'MP3 o l'Ogg Vorbis. En ser aquests més petits, la transferència a través d'Internet és Molt més ràpida. També existeixen còdecs de compressió sense perdua més eficaços com Apple Lossless o FLAC.
http://www.telepieza.com/wordpress/2008/01/31/los-diferentes-formatos-de-audio-cda-mp3-wma-ogg-y-mp3pro/
SISTEMES DOLBY
El sistema de so surround 5.1 va ser inventat el 1976 per Dolby Labs i posat en pràctica a principis dels 90. Es va utilitzar el format Dolby en el llançament de Batman Returns, i la seva iteració DTS a Jurassic Park de 1993. Es basa en la col·locació de cinc altaveus discrets en una habitació per oferir àudio de rang complet i un subwoofer per a àudio de baixa freqüència. Això permet reproduir la banda sonora d'una pel·lícula. Ara bé, un exemple és d'això és una sala de cinema. Si no ho ha notat, els altaveus bessons que tradicionalment se situen darrere del seu seient estan dissenyats per proporcionar un so difús i inespecífic.
Llavors, des del seu debut, el so surround 5.1 és l'àudio per defecte de la majoria de les pel·lícules de múltiples pistes, convertint-se en l'àudio per defecte en DVD i BluRay. El relativament nou 7.1, que va sortir a escena el 2010 en l'estrena de Toy Story 3, afegeix dos altaveus addicionals al camp envoltant però el seu principi és relativament semblant.
Llavors, des del seu debut, el so surround 5.1 és l'àudio per defecte de la majoria de les pel·lícules de múltiples pistes, convertint-se en l'àudio per defecte en DVD i BluRay. El relativament nou 7.1, que va sortir a escena el 2010 en l'estrena de Toy Story 3, afegeix dos altaveus addicionals al camp envoltant però el seu principi és relativament semblant.
DIFERENCIES:
Diferències entre sistemes de so surround 5.1 i 7.1
El so surround 5.1 té 6 canals de so, i per tant 6 parlants. Inclou un altaveu central, un subwoofer (per a efectes de baixa freqüència, com explosions), altaveus frontals esquerre i dret, i altaveus del darrere esquerre i dret. Per contra, el 7.1 té 8 canals de so. Utilitza els mateixos 6 altaveus anteriors esmentats, més dos altaveus laterals addicionals. Aquests s'agreguen més profunditat a l'experiència de so.
El sistema 7.1 es pot aconseguir utilitzant àudio Dolby TrueHD o DTS-HD Master. Aquests es consideren "àudio sense pèrdua", idèntics a l'original de l'estudi de cinema. No obstant això, el so envoltant 5.1 s'aconsegueix amb Dolby Digital o DTS. DTS fa servir menys compressió però també és menys comú que Dolby Digital.
A causa de l'anterior, la qualitat de so difereix entre tots dos. El 5.1 ofereix un so envoltant estàndard, mentre que el 7.1 atorga més profunditat i precisió.
Els preus dels sistemes surround 7.1 són gairebé sempre superiors als de 5.1; així siguin del mateix fabricant en la mateixa classe. Però hi ha una gran variació en els preus segons es variï de fabricant. Per al sistema 5.1 hi ha un rang aproximat de $ 80 a $ 1500. Per la seva banda, els preus dels altaveus 7.1 oscil·len entre $ 260 a milers de dòlars.
5.1 és l'estàndard de la indústria i l'utilitzen la majoria dels DVD i discos Blu-ray, així com també HDTV i videojocs. Inlusive, és el sistema de so més comuna a les sales de cinema. Tot i això, des de fa un temps cap aquí, la majoria dels reproductors de Blu-ray són compatibles amb el so 7.1, igual que consoles com la PS3. Així doncs, la majoria dels DVD, discs Blu-ray i jocs encara es produeixen utilitzant només àudio 5.1, però també s'està llançant un nombre cada vegada més gran de discos Blu-ray amb so 7.1.
El so surround 5.1 té 6 canals de so, i per tant 6 parlants. Inclou un altaveu central, un subwoofer (per a efectes de baixa freqüència, com explosions), altaveus frontals esquerre i dret, i altaveus del darrere esquerre i dret. Per contra, el 7.1 té 8 canals de so. Utilitza els mateixos 6 altaveus anteriors esmentats, més dos altaveus laterals addicionals. Aquests s'agreguen més profunditat a l'experiència de so.
El sistema 7.1 es pot aconseguir utilitzant àudio Dolby TrueHD o DTS-HD Master. Aquests es consideren "àudio sense pèrdua", idèntics a l'original de l'estudi de cinema. No obstant això, el so envoltant 5.1 s'aconsegueix amb Dolby Digital o DTS. DTS fa servir menys compressió però també és menys comú que Dolby Digital.
A causa de l'anterior, la qualitat de so difereix entre tots dos. El 5.1 ofereix un so envoltant estàndard, mentre que el 7.1 atorga més profunditat i precisió.
Els preus dels sistemes surround 7.1 són gairebé sempre superiors als de 5.1; així siguin del mateix fabricant en la mateixa classe. Però hi ha una gran variació en els preus segons es variï de fabricant. Per al sistema 5.1 hi ha un rang aproximat de $ 80 a $ 1500. Per la seva banda, els preus dels altaveus 7.1 oscil·len entre $ 260 a milers de dòlars.
5.1 és l'estàndard de la indústria i l'utilitzen la majoria dels DVD i discos Blu-ray, així com també HDTV i videojocs. Inlusive, és el sistema de so més comuna a les sales de cinema. Tot i això, des de fa un temps cap aquí, la majoria dels reproductors de Blu-ray són compatibles amb el so 7.1, igual que consoles com la PS3. Així doncs, la majoria dels DVD, discs Blu-ray i jocs encara es produeixen utilitzant només àudio 5.1, però també s'està llançant un nombre cada vegada més gran de discos Blu-ray amb so 7.1.
Quin dels dos sistemes és millor per instal·lar-lo a casa? De preu, el sistema 5.1 es mes barat, pero per calitat per lo que he llegit es millor el sistema 7.1
Per què? Te més calitat de veu, més canals, y pot aconseguir dos tipus de audios.
Comentarios
Publicar un comentario